Alba Jussà coordina un dels cinc projectes de pisos d’inserció laboral del territori de tota la província de Lleida. Uns espais que, més enllà d’un sostre, ofereixen acompanyament, estabilitat i oportunitats a joves que van arribar sols a l’Estat espanyol.
Quan un jove migrant arriba al Pirineu després d’un llarg i sovint traumàtic trajecte migratori, el primer que necessita és un lloc segur on començar de nou. Per a alguns d’ells, aquest lloc són els Pisos d’Inserció Laboral (PIL), un recurs públic que vol garantir que la transició a la vida adulta no es faci des de la soledat i la precarietat. La cooperativa Alba Jussà gestiona un d’aquests equipaments com un espai per aprendre tot allò que habitualment transmet la família.
Un recurs clau per a l’autonomia
A l’edifici del Rogle, la cooperativa Alba Jussà gestiona quatre pisos del programa. En cada habitatge hi conviuen tres joves de manera autònoma, però amb el suport constant de l’equip educatiu, que disposa d’un despatx al mateix edifici i ofereix atenció les 24 hores.
Tot i ser un recurs temporal, el programa és intensiu i abasta tots els àmbits de la vida quotidiana: des de la creació d’hàbits saludables d’alimentació, descans, neteja i convivència fins al reforç de la formació i l’acompanyament perquè cada jove arribi al màxim nivell educatiu possible. També s’hi treballa la inserció laboral, amb l’elaboració de currículums, la preparació d’entrevistes i la connexió amb serveis públics com el SOC o Feina Activa, amb l’objectiu que surtin del programa amb un projecte professional sòlid.
L’acompanyament inclou, a més, l’acompanyament emocional, ja que són joves amb els reptes propis de l’edat als quals se suma l’experiència de la migració. També es fa suport en la gestió administrativa, un dels punts més complexos per a joves que no tenen referents adults. L’equip els guia en la regularització de papers, el seguiment mèdic, les gestions bancàries, la recerca d’habitatge i l’ús de serveis com les oficines joves o d’habitatge.
Paral·lelament, es treballa la llengua a través de l’Escola d’Adults, el Consorci de Normalització Lingüística o programes com Reintegra. I, finalment, es fomenta la inserció social mitjançant activitats esportives, tallers i la participació en entitats locals. “Tot allò sobre emancipació que un jove aprèn a casa seva, aquí ho hem d’ensenyar des de zero”, resumeix l’equip d’Alba Jussà.
Un trajecte migratori marcat per la duresa
Per entendre la importància d’aquests pisos, cal mirar enrere. La majoria d’aquests joves inicien el viatge amb 14 o 15 anys, sovint sense que la família ho sàpiga. El trajecte fins a l’Estat espanyol —sigui per les Canàries, pel Marroc o travessant mitja Àfrica— és llarg i perillós, i molts han viscut situacions traumàtiques, inclosa la pèrdua de companys pel camí.
Un cop arriben, el circuit institucional és lent i sovint despersonalitzat. Primer reben atenció de Creu Roja i són traslladats a la Policia Nacional. Després passen per centres d’emergència durant aproximadament un mes i, posteriorment, per centres de primera acollida, on haurien d’estar un mes però on sovint s’hi queden entre sis i vuit mesos. Són espais on hi ha fins a una cinquantena de joves i poc marge per a l’atenció individual, malgrat que són menors sota tutela de l’administració. A tot això s’hi afegeixen els trasllats entre centres, que trenquen les xarxes socials que van creant. L’estada total en aquest circuit pot allargar-se fins a un any i mig.
La realitat és que la majoria arriben als 18 anys sense haver accedit a un pis d’inserció moment en què han d’abandonar el centre sense suport. Els que en la seva estada al centre d’acollida han rebut una valoració i se’ls ha derivat a un PIL han de quedar-se a la província on han iniciat els tràmits d’estrangeria, encara que no sigui el lloc que haurien triat.
Construir una vida al Pirineu
L’arribada a un PIL és, per a molts, la primera oportunitat real de començar un projecte vital. Tot i això, el territori presenta dificultats específiques. El ventall formatiu accessible sense transport privat és reduït, i l’oferta equivalent a l’ESO és escassa. Les opcions professionals disponibles inclouen cuina al Pallars Sobirà, sociosanitari a Tremp, o electricitat, però formacions en altres àmbits són cicles que requereixen ESO, la formació inicial o prova d’accés, una barrera que pocs poden superar per la dificultat idiomàtica i l’endarreriment en els estudis.
Altres entitats ofereixen cursos com l’Escola Agrària o Reintegra, que impulsa una formació dual en construcció. Alguns joves estarien motivats per estudiar soldadura o mecànica, però no hi ha oferta al territori. A més, estudiar sense papers és molt complicat, per una banda es troben que poden accedir a cursos, però no poden fer pràctiques perquè no tenen número de Seguretat Social. I per l’altra, per accedir a formacions més variades a Lleida també ho tenen difícil, ja que el sistema de punts els deixa habitualment fora. Un altre obstacle és el carnet de conduir, gairebé imprescindible per treballar al Pirineu. El cost, la barrera lingüística i la necessitat de tenir la situació administrativa regularitzada, el converteixen en un repte difícil d’assumir.
Malgrat tot, l’experiència a Alba Jussà és positiva. Fins al moment hi han passat una vintena de joves i la majoria han trobat feina en sectors com la construcció, els supermercats, la restauració o les granges. Amb el temps, es van integrant: fan amistats, participen en activitats locals i mantenen vincles entre ells. “Hi ha generacions més complicades i d’altres més fàcils”, expliquen les orientadores. “Però són agraïts i tenen predisposició i el procés és molt enriquidor”. Ara com ara, també destaquen que l’habitatge, més que no pas la feina, és el gran mur que els dificulta l’autonomia.
La força de la xarxa i el paper de l’economia social
Un dels punts forts del PIL és la xarxa que es crea al voltant dels joves. Des de l’economia social i solidària, veu possibilitats de contribuir. Per exemple: oferir voluntariats en àmbits com la construcció o oficis manuals per a joves sense papers, facilitar assegurances acceptant fotocòpies del passaport i crear espais de feina protegida on puguin adquirir experiència. Alba Jussà, ja ha tingut joves treballant en el projecte Llavors d’Oportunitats, i un d’ells és avui soci de la cooperativa. La voluntat és que el programa sigui “més circular”: que les oportunitats laborals que sorgeixen dins la cooperativa puguin ser aprofitades pels joves si encaixen amb el seu projecte vital.